Amb molt poques novetats pel que respecta a la competició però amb moltes cares noves encetem la dissetena edició de la Superlliga, amb molt de nivell molt repartit entre els equips. Un cop més no podem parlar de favorits en una competició que cada any dona sorpreses fins el darrer instant.

També cal agrair la tasca dels capitans que sovint va més enllà de les seves funcions, en alguns equips els jugadors esperen a que el capità els avisi si han de jugar i això porta molta feina extra que amb millor planificació s’estalviaria.

És feina del jugadors saber si juga i on, en cas de no tenir-ho clar es molt més simple que cada jugador contacti amb el seu capità que no pas que el capità truqui a tothom, en l’era de les noves tecnologies això no hauria de ser problema per a ningú, de fet cada cop són menys els equips que funciones de manera improvisada i més els que tenen un calendari preparat des del principi.

Bases de Concurs

Aquells que jugueu per primer cop la Superlliga cal que llegiu amb atenció les bases de concurs doncs us ajudaran a comprendre millor el perquè de tot plegat, per a qualsevol dubte ja sabeu com localitzar-nos.

Els Partits

Juguen quatre jugadors per partit, tot i que tres també podrien jugar en cas de no ser quatre, cada equip elabora la seva acta, un cop completades es mostren i es copien totes dues entre sí, això determina l’enfrontament de cada jugador que es disputa al millor de tres partides, dues partides guanyades. En cap cas els capitans poden pactar l’ordre dels enfrontaments, aquest ha d’ésser aleatori i mai prèviament pactat.

Els enfrontaments de lliga es celebren els dimecres a les 21h, de mutu acord entre capitans es pot variar el dia i l’hora de l’enfrontament, els partits es poden ajornar un màxim d’una setmana, fins just abans del partit següent.

L’hora límit per a començar a jugar són les 21:30h, si un equip arriba més tard el seu rival no té perquè jugar si no vol, des de l’organització però ens agradaria que es juguessin tots els partits perquè és el que tots volem, jugar. Si el teu equip arriba tard 5m o mitja hora recomanem trucar als rivals i avisar-los, senzillament per educació i sense que això impliqui cap benefici.

Els dos últims partits de la lliga no es poden ajornar, però si avançar en la data prevista.

Paguen les partides sempre els jugadors locals.

Cada equip elabora la seva acta, aquesta acta cal guardar-la dins la carpeta de l’equip junt amb la resta, un cop sigui operatiu el sistema de transmissió d’actes a través de la zona de capitans del lloc web es passen totes de cop. Quan el sistema ja és operatiu és molt important passar les actes de forma ràpida, a ser possible la mateixa nit de partit, si tothom ho fa així el dia següent ja podrem consultar les classificacions d’equips i individuals al nostre lloc web.

Cal que tothom es llegeixi el reglament un cop a la vida, així ja saps on has de buscar una norma en el moment en que és necessari, el reglament està penjat a tots els locals on es juga la Superlliga.

Els enfrontaments puntuen de la següent manera:

  • 0 punts = no presentat
  • 1 punt = partit perdut
  • 2 punts = partit empatat
  • 3 punts = partit guanyat

Tot i que ja existia, convé recordar que una alineació indeguda implica la pèrdua dels punts de partit, per exemple un equip que jugui un partit amb tres jugadors experts.

Les incompatibilitats de jugadors només es produeixen en uns pocs equips, aquells equips on la majoria de jugadors són novells no cal que pateixin, les pautes són les que segueixen:

En la confecció de l’equip:

  • Un sol jugador Mestre per equip.
  • Dos jugadors novells com a mínim per equip.
  • Una noia per equip o un jugador menor de 18 anys el dia de l´última jornada de lliga o bé un jugador major de 65 anys a l’inici de la lliga.
  • Un equip pot tenir fins a cinc jugadors qualificats si no té cap jugador Mestre, sumant Experts i Promeses.

Combinacions possibles a l’hora de jugar són:

  • 4 novells
  • 3 novells i 1 Mestre
  • 3 novells i 1 Expert
  • 3 novells i 1 Promesa
  • 2 novells i 2 Experts
  • 2 novells i 2 Promeses
  • 2 novells, 1 Mestre i 1 Expert
  • 2 novells, 1 Mestre i 1 Promesa
  • 2 novells, 1 Promesa i 1 Expert
  • 1 novell, 1 Promesa, 1 Expert i 1 Mestre
  • 1 novell, 1 Promesa i 2 Experts
  • 1 novell, 2 Promeses i 1 Expert
  • 1 novell, 3 Promeses

La categoria dels jugadors serà revisada i si cal corregida en dues ocasions per part de l’organització, a meitat de lliga i abans de disputar la fase final, quan tindrem les dades que tots els jugadors hauran generat durant la lliga. Tant sols s’ha canviat la categoria de dos jugadors abans de la fase final durant 16 anys, preferim esperar que la temporada acabi per a canviar-lo per la temporada següent amb els vots dels capitans.

El que persegueix el sistema de qualificacions és que tothom participi en la lliga i no sempre juguin els mateixos, a més d’implicar els jugadors experts en l’aprenentatge dels novells.

Cal jugar catorze partits de lliga com a mínim per a tenir dret als premis finals, individuals i per equips, això és la meitat dels partits menys un. D’aquesta manera si tots els jugadors participen en la lliga per igual tots ells tenen dret al premi final, fins i tot en els equips de vuit jugadors. Fa deu temporades ja vàrem establir l’obligació de tenir una noia o un menor d’edat per equip, el requisit és idèntic en quant a mínim de partits, 14 partits (meitat menys 1). O sigui que com a mínim una de les noies o menors d’edat en cada equip ha d’acabar la lliga regular amb 14 partits jugats (es poden incloure els partits contra avui no jugueu), en cas de no aconseguir-ho l’equip tindrà una sanció de -4 punts a la classificació final. Els equips són d’un màxim de vuit jugadors, durant tota la lliga es poden fer noves incorporacions, en el cas dels equips de vuit jugadors cal donar de baixa a un dels vuit si es vol incorporar un jugador nou, el jugador donat de baixa no pot participar en la fase final ni pot jugar en un altre equip durant la temporada.

Per tal d’evitar picaresques a l’arribar a la fase final, com ja has llegit els equips es poden reforçar durant tota la temporada, fins i tot ens podem trobar amb algun equip que necessiti reforços per la fase final, establim un mínim de partits jugats per la fase final en funció de la categoria per tal de no desvirtuar la competició: Novell = 0 partits jugats, Promesa = 5 partits jugats, Expert = 9 partits jugats i Mestre = 14 partits jugats. Així doncs un equip pot fitxar un jugador novell per a la fase final, si va molt just d’efectius, encara que aquest no hagi jugat ni un sol partit, nogensmenys no es pot fitxar a en Cristophe Lambert per la fase final, si no ha jugat 14 partits.

En el moment de disputar l'enfrontament, els dos jugadors són els únics responsables de l'arbitratge, ningú pot arbitrar si no està jugant, cal que el jugador que no està en joc estigui atent a allò que fa el seu rival doncs és l'únic que pot reclamar una falta, donat el cas.

Igualment ningú pot aconsellar o recomanar res, a un company que està jugant fins que no acabi la seva partida, llavors és el millor moment per a explicar-li qualsevol reflexió sobre les jugades en que ha intervingut.

En cas de disposar de més d'una taula per a fer l'enfrontament aquest es pot iniciar en dues taules, però el tercer i quart enfrontaments cal jugar-los en una sola taula, per a una millor concentració dels contendents.

La Superlliga genera unes dades de cada jugador que queden reflectides en la classificació individual de la Superlliga, al final del dossier hi ha l’explicació de com es calcula i puntua en cada cas.

La lliga no decideix el guanyador de la competició, aquest es decideix en la fase final, on tots els equips es classifiquen, tota la informació sobre la fase final la trobareu en el dossier que us lliurarem just després d’acabar la fase prèvia.

La fase final d’enguany es disputarà principis d’any 2023, us facilitarem les dates tan bon punt les sabrem.

La Superlliga de billar anglès es una competició oberta a qualsevol jugador que vulgui participar-hi, la lliga no disposa ni disposarà mai d’un règim disciplinari ni res similar, aquí hi som per a gaudir del joc i per aprendre, si qualsevol jugador reitera el seu menyspreu pel reglament, pels seus companys i/o rivals o per l’organització el convidarem amablement a descobrir altres modalitats.

En el cas de dos equips que pactin el resultat sense disputar el partit o de suplantació d’identitat a l’hora de consignar l’acta el o els equips implicats perdran els punts en joc de manera automàtica. En cas de reiteració poden ser expulsats de la competició.

Utilitzeu el dors de l'acta per a qualsevol reclamació i/o informació addicional al partit, qualsevol qüestió de tipus horaris, reglament, etc. La reiteració en un mal comportament pot suposar, com a últim extrem i sempre amb advertència prèvia, la pèrdua de punts de partit. Tanmateix cal apel·lar al seny i al saber fer de tothom per tal de resoldre al moment tota discrepància existent.

Vosaltres heu fet de la Superlliga la millor competició per equips de Catalunya, formem part de la lliga amb més jugadors, equips, i bon rotllo de totes les que es fan i desfan. Esperem que tots gaudiu de la competició, guanyant o perdent recorda que la Superlliga la fem entre tots.

Els premis

Aquest any farem el lliurament de trofeigs després de la fase final, avisarem a tots els capitans quan tinguem clara la data i el lloc.

A nivell individual

Tots els jugadors i jugadores de la lliga opteu al premi al jugador més regular, masculí i femení de la competició, aquesta beca consisteix en 100€ per al més regular d’ells i d’elles així com al millor novell.

La classificació individual es calcularà per promig entre partits jugats i punts assolits pels jugadors al final de la lliga regular, les finals no puntuen, hi entren tots els jugadors i jugadores que han jugat la meitat menys un dels partits de lliga, o sigui 14 partits com a mínim en aquesta temporada.

A nivell d’equips

Els tres primers equips de cada grup de la fase prèvia tenen un trofeig acreditatiu, així com els quatre primers equips de la fase final. Malgrat que no tenim patrocinador per aquesta temporada de moment, els premis pels dos equips finalistes a la fase final són els mateixos de l’any passat, l’equip finalista gaudirà de l’allotjament pel Catalonia Pool Festival 2022 i l’equip campió de l’allotjament i les inscripcions pel mateix festival.

El 2K es va pensar com a punt d’inflexió, com a revulsiu post-pandèmic per a motivar als jugadors després de dos anys foscos, un cop de puny a la taula.

Doncs hem trencat la taula ☺

De totes les coses boniques que he viscut al Pit Lane en aquestes finals el primer que em ve al cap és l’esforç que han fet alguns companys per a arribar-hi. I no parlo de classificar-se, que això ho hem patit tots. L’Aleix Bagan estava ingressat una asetmana abans de les finals i portava mesos fotut, va perdre a quarts de final amb el campió. En Gus no caminava des de fa dos mesos i va arribar a competir a les finals, no només a jugar-les. En Ramón Molina ja ens té acostumats a les seves exhibicions, que succeeixen cada cop que treu el tac de la funda. En JJ Aliaño té una passió per aquest joc que li permetria jugar després d’una explosió nuclear, s’espolsaria la pols i diria, donde tengo el taco?. No són els únics que arribaven a les finals amb dificultats però pels meus ulls ells són els autèntics campions de la fase final, sens dubte.

 

En la vessant esportiva la millor ronda de tot el campionat la va fer l’Eloy Alonso contra Ivan Filippa, Eloy va fregar la perfecció fent un o dos errors en set partides jugant de manera apostoflant. Li va tallar el camí a un Ivan que en altres indrets del quadrant hauria fet forat, un plaer comptar amb un jugador amb tant de billar com ell, ja l’anireu coneixent. Parlant de conèixer, quin descobriment ha estat per a mi en Dani González de Mollet, ja m’hauria agradat tenir el seu braç als quinze anys, ha de domesticar una mica la seva qualitat pel Blackball, però estic segur que allà on jugui i s’ho passi bé ho gaudirem tots. Quin plaer veure a en Julio Serrano fent allò que li agrada, quant de talent té aquest home. Han fet molt bona feina en Paco Molina solvent com sempre i jugant amb molta intensitat. Avelino Belmonte gaudint de cada instant del torneig, hi ha un gran jugador sovint amagat darrere l’organitzador que coneixem. Juanmi Valle va arribar convocat d’urgència i va fer bona feina fins que es va desconnectar. Els vells rockers Josep Lluís Lleonart, Andreu Jam, Jordi Pérez, Jose A. Garcia, Tomas Salmerón, Andy Hughes, Ton Arumí i d’altres van deixar empremta pel seu bon joc, sovint caient amb els finalistes. Quim Reyes va perdre a la bona per a entrar a semis i mereixia ser-hi, va jugar molt bé i encarava el campionat molt motivat. Com sempre passa per a alguns companys no va ser el dia però estic segur que per a tots ha valgut la pena pel retrobament que han suposat les finals. Les converses a tota hora, les batalletes dels veterans explicades als jovenets en el banc de davant no tenen preu. L’Atmosfera ha estat molt billarista, amb molt de respecte i companyonia en tot moment, amb moltes ganes de campionat. També hi han debutat un grapat de jugadors en una fase final d’aquest tipus, amb sort diversa, que estic segur que recordaran amb simpatia durant molt de temps.

 

Abans de les semifinals vam rebre una visita molt desitjada, la d’en Saul i la seva mare Pepi del Bar Diego, que feliçment s’ha jubilat fa poc. En Saul vol canviar de sector i no vam poder acomiadar-nos el desembre passat al tancar el bar per una inoportuna quarantena. Els capitans dels equips van voler agrair-los les bones estones passades i el bon tracte que sempre ens han donat, van obsequiar a tots dos amb una estada i els hi vam lliurar una placa de record, de part dels amics del billar.

Tornant a la competició, a semis van arribar Axel Aliaño vencent a Paco Molina, David Ureña guanyant a Aleix Bagan, Pere Alcázar després d’una intensa batalla amb Eloy Alonso (6-3) i Joan Marminyà resolent l’empat de tacada amb Quim Reyes (6-5). Les semifinals van enfrontar Pere Alcázar que amb tota justicia va vèncer a Joan Marminyà (6-2) i en David Ureña que va descavalcar a Axel Aliaño amb una gran semifinal (6-1). Axel havia preparat el campionat a consciència amb en Pere i en tenia moltes ganes però no va arribar a treure el seu joc amb continuïtat durant el cap de setmana. A primera ronda Joan Capdevila el va tenir a tret, així i tot acaba fent unes semis, sense jugar bé! No se si se li pot fer un compliment millor, és billar Axel, ja ho saps.

Suposo que ara tocaria parlar de mi com a semifinalista i això no em serà fàcil. Fa vint anys vaig prendre la decisió de prioritzar l’organització per damunt de competir, des de llavors m’he perdut onze lligues individuals i tretze superlligues. Crec que va ser una decisió correcta però sabeu què, em moria de ganes de veure el meu nom en els marcadors soviètics que vam estrenar fa disset anys, vaig gaudir de cada segon de la competició, no cal dir-ho.

Vull agraïr a en Dídac, Xesco i Jordi que em cobríssin les esquenes com ho van fer per a poder jugar, no hauria passat cap ronda sense ells. En Vicens com sempre fent de tot a totes hores, en Joan Gallego fa una gran feina robant ànimes per la sala. En Xavi Aguilar està aconseguint donar una repercussió a les fases finals espectacular, la constant innovació amb l’streaming a més de la inestimable colaboració dels comentaristes estan fent molt de bé per a la nostra disciplina.

Tornant a la taula, tenim dos candidats al títol que han donat sobrades mostres de merèixer el botí gros. Ureña s’ha esmorzat a mig equip de campions del món 2008, amb Sergio Mas a la bona i amb Cubero per poc, després Toni Garcia, Aleix Bagan i Axel a semis. En Pere va jugar amb Jordi Aran trenta-dosens, Josep Lluis Lleonart, Andy Hughes a vuitens, amb Eloy Alonso partidàs a quarts i poca feina amb Joan Marminyà a semis. Ureña comença la final amb molta empenta 4-0 i Pere es sobreposa i escurça fins el 4-3, en una final jugada a molt alt nivell i bon ritme, preciosa pels que l’hem presenciat. Amb jugades espectaculars d’ambdós jugadors, però molt especialment de David que ens va obsequiar amb una negra a tres bandes per a assolir el 4-0 a més d’altres perles. A partir del 4-3 Ureña agafa la directe i no afluixa fins al 7-3 definitiu, una final molt bonica.

En Pere a aquestes altures no li cal presentació, campió de Catalunya absolut als seus 19 anys, la facilitat amb què neteja les taules és esfereïdora i no hi ha campionat on s’apunti que no sigui el favorit. S’ho ha guanyat a pols i li espera un previsible futur d’èxits, ara bé, encara és un jugador en formació per edat i jornades com la de diumenge li fan molt de bé. Un aprèn més en les derrotes que en les victòries i aquesta final la repassarà mentalment i el farà més fort encara. Es va trobar el que en castellà diuen la horma de su zapato.

La culpa va ser d’en Ruben Garcia, que fa unes setmanes li demanava, li suplicava a Ureña que tornés, i vaja si ha tornat. En David es va trobar al mig d’una festa on estava convidat i ja sabeu com es posa en les festes, perquè em convideu si ja sabeu com em poso podrien ser les seves declaracions post partit. Recital de billar, atacant sense gairebé errors i defensant quan tocava, un campionat brutal i una final preciosa que trascendirà més enllà del nostre petit col·lectiu, felicitats a tots els jugadors i molt especialment als dos finalistes.

La fase final va dedicada a en Jordi Pasarell, en Josep Tarragó i en Diego Garcia, companys que hem perdut en els darrers dos anys i hem volgut recordar en la primera ocasió en què hem pogut, aquesta va per a vosaltres.

Hi haurà més 2K la gent pregunta, doncs si mirem els resultats m’agradaria dir que si, 404 inscrits en 28 classificatoris celebrats en 16 locals diferents, una fase final molt digne amb 64 jugadors i 3.000€ en premis, semblen motius suficients per a anar pensant en el següent. Quaranta polos tenen la culpa que no es pugui anunciar encara, espero que durant la setmana això quedarà resolt.

Oi que sí?

Quin és l’objectiu?

L’objectiu de la competició és donar un petit impuls tant als locals com als jugadors de Blackball després d’una etapa en què les cancel.lacions i ajornaments degut al la Covid han estat la norma.

La competició és oberta a tots els clubs i locals existents a Catalunya i a tots els jugadors. La idea és que se celebrin campionats classificatoris a tots els llocs on el nostre joc hi té presència i tinguin interèsen fer-ne, adaptats a les circumstàncies i possibilitats de cada lloc.

En què consisteix?

En un seguit de classificatoris OBERTS a tots els jugadors que anirem anunciant en el facebook de marmitaco junt amb la persona de contacte per a apuntar-vos, prioritzarem la classificació mitjançant aquests campionats com a forma d’assolir la fase final, però no serà l’única manera de fer-ho. Tanmateix volem que els jugadors es guanyin la seva plaça damunt la taula.

Fase Final

Se celebrarà els dies 22 i 23 de gener de 2022, hi arriben tots els jugadors que han aconseguit plaça per a disputar-la, amb un límit de 64 jugadors.

Els premis

2.000€ GARANTITS per a la fase final, amb el següent desglòs:

  • Campió = 1.000€
  • Sots-campió: 300€
  • Semifinalistes: 150€
  • Quarts de final; 50€
  • Vuitens de final: 25€

En cas de sobrepassar els 40 jugadors a la fase final els premis s’incrementen a partir del segon lloc, els premis finals un cop sabrem el nombre definitiu de places es publicaran abans de la fase final.

Com ho he de fer per a classificar-me?

En primer lloc jugant classificatoris que atorgaran plaça de forma directa, es faran en formats adaptats a cada zona intentant arribar a tot arreu. Si un cop tancats els classificatoris no has aconseguit plaça i n’has jugat un mínim de dos podràs aconseguir-la pagant 50€ fins al límit disponible de 64 jugadors del quadrant final. Si només has jugat un classificatori o cap pots aconseguir plaça pagant 100€, un cop superats els 40 classificats (premis garantits) tots els diners d’inscripcions s’afegeixen als premis. Finalment els dos jugadors que disputin més classificatoris i no aconsegueixin plaça rebran una invitació de l’organització.