Victòria dels Born to Pool en la seva segona Superlliga vers els debutants de BlackballFarm, a la segona va la vençuda per a l’equip del Golden Bona de Rubí que completa una temporada rodona, primers de principi a fi, perfecte!
Més sinuós ha estat el camí dels BlackballFarm fins el sots-campionat final, després d’una lliga farcida d’inconvenients, propis d’un equip on la meitat viu a 70 kilòmetres de l’altre i varis son menors o jovenets, amb els seus estudis, futbols i feines la cosa no ha anat fluïda durant la lliga. A la fase final però ambdós equips van executar el seu pla de forma impecable, amb els seus líders Sergio Mas i Aram Bernaus carregant-se els equips a l’esquena i acabant la competició imbatuts, tots dos ells. Més tard explicarem com va ser possible.
Les finals van començar dissabte amb dotze enfrontaments de setzens de final, els guanyadors de dissabte van completar el quadrant de diumenge junt amb els 4 caps de sèrie, primer i segon classificats de cada grup de la lliga.
L’ambient de la fase final és indescriptible, per a qualsevol a qui agradi el billar l’atmosfera creada pels equips, la manera de viure-ho dels seus components, la barreja d’emocions i l’interval amb que es produeixen fa absolutament imprescindible retre’ls-hi visita. L’espectacle d’aquesta colla que va pel carrer amb maletins i s’organitza en equips, amb nervis de dia d’examen del primer a l’últim i amb ganes de passar-ho bé, i de no patir massa si pot ser. L’esportivitat amb que es desenvolupa, el saber fer dels jugadors i el diabòlic format de la competició fan de la Superlliga una competició especial, molt oberta i amb resultat incert, on es passa del final feliç a la tragèdia grega en un sospir, on tot és possible, on no sempre guanyen els mateixos.
Dissabte van obrir foc els All in Pool amb els BlackballFarm, els grangers van fer camí amb un 3-1 amb en Xavi Vila puntuant pels All in Pool. Els Pool Rubí van vèncer els Blackball NSQ tot i el bon punt d’en Marc Casamitjana vers en Paco Macias.
Els Yes I do van necessitar del desempat per a guanyar els Dròpools, llavors van anar per feina (2-2/3-0). El Castell també va forçar el desempat amb bones defenses vers els Golden Pool, aquests però van remuntar al desempat (2-2/1-3). Els vigents campions Speak Pool van patir de valent per a doblegar als Consell de Mestre, la victòria no va arribar fins al desempat (2-2/3-0). Els Sistematick’s van entrar freds a la taula amb els Shamrookies, que van decantar la balança de forma directe (3-0). El Ciervo va arribar com un coet a les finals, els del Bar Diego van tenir opcions en vàries partides però el Ciervo anava molt fort (3-0). The Stags es va imposar a Pool Dogs en el desempat, després d’un enfrontament molt tàctic i dens (2-2/3-0). Cal Robert va guanyar a La Repu on només Jose A. Càliz va poder puntuar (3-1). El derbi Kalimist vs Kafka 7.2 també es va resoldre al desempat, on Josep Maria Vidal va donar el punt definitiu (2-2/3-1). Pool Canijos també van resoldre el seu derbi a favor per la via directe amb els Big Pool, amb gran germanor es van canviar els noms. Finalment els Chupipool vam imposar-se als Repu Ribbon, amb enfrontaments ajustats però amb contundència (3-0). Ja tenim els enfrontaments de vuitens per a diumenge.
Diumenge van engegar els Free Damm Pool amb els BlackballFarm, duel de sots-campions, els de fa dos anys amb els que ho serien al final del dia. Aram va començar decantant vers un Quim Reyes gairebé restablert però encara no al 100%, Dani Blanca es va imposar en el duel de juniors a David Perales, Jaume Sabaté va retallar distàncies i Pere Alcázar va vèncer a Juangi Santamarina per a establir el punt definitiu (3-1).
Pool Rubí no va donar opció als Yes I do, partides amb opcions per a tots dos però una a una van anar caient del mateix costat (3-0). El mateix va passar entre els Golden Pool i els defensors del títol Speak Pool, enfrontaments molt emocionants però totes pels mateixos, (3-0) per Speak Pool. The Stags van començar perdent amb Pool Runners amb David Ureña guanyant a Ferran Etxevarria, el partit va acabar en empat i van repetir enfrontament els primers per segon cop, ara a favor d’en Ferran. Van tornar a signar tables i en el tercer Ureña va sumar el punt definitiu (2-2/2-2/1-0). El Ciervo va caure enfront de Cal Robert, en un partit més obert del que el resultat indica (1-3).
Born to Pool en velocitat de creuer va vèncer als Shamrookies, on en Raul López va salvar l’honor i el punt definitiu el va fer un jugador de 14 anys, Toni Narbona Jr (3-1). Els Kafka 7.2 van guanyar als Pool Canijos, va ser al desempat i després de començar-lo perdent (2-2/1-3). Born to Shoot va vèncer als Chupipool després de forçar la partida bona en tots els enfrontaments (3-0).
A quarts de final BlackballFarm continuava fent història tot derrotant els Pool Rubí, va ser a la darrera partida i per segon cop en Pere Alcázar Jr donava el punt definitiu, amb dotze anys d’edat en Pere té per davant un munt de fases finals, la seva primera la recordarà sempre. El duel d’excampions bagencs va somriure als Speak Pool vers els Pool Runners, no va ser fins el segon desempat on en Raul Vilet va guanyar el punt definitiu (2-2/2-2/1-0). Born to Pool continuaven desbrossant el quadrant amb contundència, a quarts es van enfrontar als Cal Robert, que van fer una molt bona fase final malgrat tot (3-0).
Born to Shoot tenien pressa per jugar amb el seu equip siamès, i no van donar opció els Kafka 7.2 on només Joan Pera va poder sumar el seu punt (3-1).
Així vam arribar a semifinals, que son l’autèntica final de la competició doncs els dos primers equips classifiquen per el proper Catalonia pool Festival 2015 i l’única diferència, apart del títol, és tenir les inscripcions del festivals incloses o no. BlackballFarm vs Speak Pool per un costat i els dos siamesos Born to Pool vs Born to Shoot, la semifinal somiada pels Golden Bona, assegurant un dels dos equips a la final. Els nervis arriben al seu clímax en aquest moment de la competició, l’ambient es pot tallar amb un ganivet, es fallen boles que no es fallarien en un altre moment degut a la pressió, per a alguns eren les primeres finals, per altres eren les primeres semis en fase final. Aquí és on emergeixen els grans jugadors, ells saben que el campionat comença ara i que el seu equip els necessita per a obrir el primer esvoranc en les defenses rivals. En la primera semifinal Aram Bernaus no va deixar tocar la taula al seu rival, en Jose Garcia, que no va poder fer res per a impedir-ho. Després d’això va arribar la càrrega d’infanteria, en Dani Blanca va pentinar la taula contra l’Eric Borrego, punt més ajustat però amb resultat idèntic al primer (2-0). Àlex Egea va restaurar l’emoció guanyant el seu punt a en Marc Roselló, i el més jove de tots en Pere va encarregar-se de evitar el desempat amb en Manel Egea, amb un final de partida d’infart, on les boles anaven on volien fruit dels nervis d’ambdós contendents. (3-1) pels grangers, 3 match-balls pel Pere. Mathieu marcava pel Barça en aquell moment i diuen els que van veure el clásico que Messi va estar desaparegut, jo crec que estava al Consell i també Neymar i Cristiano, els nostres es clar, només necessiten temps i ells el tenen tot.
La segona semifinal va ser molt tranquil·la, fins i tot massa, el fet que tots dos equips son fruit d’una amistat d’anys, que juguen separats perquè no existeixen equips de 16 jugadors, que tots venien de fer els deures fins a semis on tenien clar que només un d’ells optava al premi. La camaraderia existent entre ells va provocar una semifinal atípica, on ambdós equips s’animaven mútuament.
En un canvi tàctic que repetirien a la final, els Born to Pool van reservar al seu jugador més potent pel tercer enfrontament. Axel Blasco va ser qui va encetar la victòria vers en Nacho Fernández, Joel Casas va repetir resultat (2-0) amb en Josep Lluís Lleonart i Sergio Mas va certificar el passi vencent al seu amic Toni Narbona Sr, hat-trick dels Born to Pool on va semblar que de forma tàcita els Born to Shoot acceptaven l’escalafó existent entre ells. Ambdós equips ho van celebrar plegats, com un sol home, petons, abraçades i les primeres llàgrimes. Vint minuts i la final, les cares de cansament eren més evidents entre els joves grangers que entre els nascuts pel pool, que conscients de l’oportunitat que se’ls presentava volien acabar la bona feina feta fins llavors, desitjaven dedicar-li la victòria a l’Hèctor, el company d’equip que els va deixar, el record del qual continua ben present entre els seus amics.
Els Born to Pool van seguir reservant al seu jugador insígnia, aquest cop de segon i així va poder ser que en Sergio Mas i Aram Bernaus acabessin la fase final imbatuts. Aram Bernaus va encetar la final amb en Marcos Vílchez, ambdós van tenir opcions ja que el favorit Bernaus va estar menys encertat que en rondes anteriors, malgrat tot es va imposar (2-0). Per ben poc en Dani Blanca fa saltar la banca al segon enfrontament, però la sang freda d’en Sergio Mas va portar l’empat al marcador (0-2). En Marc Roselló va augmentar la distància pels grangers vers en Joel Casas (2-0). En Pere Alcázar Jr. Va tenir opcions de decantar la final però la major experiència d’en Axel Blasco va fer respirar tranquil al seu equip, empat i Sant tornem-hi que no ha estat res.
Aram Bernaus altre cop va posar el seu puntet al servei de l’equip en el desempat, aquest va ser el darrer punt dels grangers a les finals, a partir d’aquí Sergio Mas va posar la igualada altre cop, Joel Casas va eixamplar la distància i Axel Blasco va ser l’encarregat de entrar la darrera negra de la competició, així ho havia somiat i així va ser, Born to Pool campió de la Superlliga 2014, més petons, més abraçades, més llàgrimes i el nom de l’Hèctor en boca de tots, sobrevolant el Consell, present (2-2/1-3). Encara vam tenir temps de veure com la ma innocent de la Laia treia el nom del seu xicot Aleix en el sorteig del maletí, i en Sergio Mas s’enduia el tac Peradon també per sorteig, els campions son així, s’ho emporten tot.
Fotografies de Meni Cross.
Agraïments:
A tots els que van contribuir en fer d’aquestes finals quelcom especial: Xavi Aguilar, Aram Bernaus, Xesco Olmos, Jordi Pérez, Vicens Escobairó, Meni Cross, Eloy Alonso, Laura Castelló, Xavi Duch, Paul Keenan, David Pérez, Joan Montllor, Josep Maria Vidal, Marc Bros, Cristina Roldan, Isma Rodríguez, Esther Sánchez, Marc Espin, David Muñoz, Jesus Led, Julia Escobairó, Andreu Jam i Castellers de Sabadell. També a tots els capitans dels equips, els locals que hi participen i òbviament a tots els jugadors i jugadores pel seu esforç i per donar-li sentit a tot plegat, gràcies!
