Edició 2015

David VS Benet

Eduard VS Pere

Georgina VS Laia

Jaime VS Aram

Jordi VS Oscar

Josep VS Raquel

Juanmi VS Miguel

Laura VS Ruben

Miriam VS Cristina

Xesco VS Roger

De forma inapel·lable el jove jugador de Mollet va emportar-se el títol, la final va ser amb un Sergio Mas a qui se li resisteix la competició després de perdre la seva segona final. Abans però van passar moltes més coses. Les finals van començar dissabte 2 de Maig amb 74 jugadors, classificats d’entre els 203 que hi han participat aquest any provinents de 20 grups diferents de tot Catalunya.

Dissabte es van disputar les prèvies entre els jugadors repescats i la primera ronda, la sorpresa més gran va ser la victòria de una encertada Iris Mateos vers Aram Bernaus, que no es va trobar còmode en cap moment (3-1). També en Joan Capdevila de Vic va guanyar a en Sergi Romero de Girona (3-0), Pedro Alcazar a Sergi Pahisa (3-0), Alex Egea a Alex Cebollero (3-2).

A primera ronda també hi van haver enfrontaments fratricides, autèntiques bombes del sorteig que podrien haver canviat tota la competició, així Nacho Schmit va descavalcar a en Eloy Alonso (3-1), Xavi Alcaina a Ivan Martín amb una negra per banda llarga impecable (3-2), David Ureña a Ferran Roca (3-2), Juan José Aliaño a Roman Temporal (3-1), el gironí Joan Naspleda a Quim Reyes (3-1) i el lleidatà Jordi Gertrudix a Josep Maria Vidal. Ja tenim els darrers 32 jugadors per a diumenge, un quadrant amb il·lustres baixes però amb molt de nivell igualment.

Diumenge va començar amb un dels únics quatre campions de la competició, David Pérez, guanyant a la bona en Bernat Jam (4-3), Sergio Mas fent el mateix amb en Joan Capdevila (4-3), Jonathan Leal molt inspirat durant tota la competició vencent Paco Macias (4-2). Jose Antonio Gonzalez després de remuntar i també a la bona amb Josep Lluis Lleonart (4-3). Benet Rovira després d’un molt bon inici va caure amb en Jaume Sabaté (4-2).

Marc Bros va vèncer en Xavi Alcaina (4-2), Ruben Garcia va doblegar a la bona en Alex Egea en el duel bagenc a la bona (4-3). Els dos gironins encara al quadrant van tenir diferent sort, mentre Joan Naspleda guanyava a J.J. Aliaño (4-1), Andy Hugues perdia amb Nacho Schmit (4-1). Arribem a 8ens de final.

El primer enfrontament de 8ens va decidir-se a la bona, en Sergio Mas va guanyar a en David Pérez, l’home century del snooker amb molt de patiment (4-3).

El jove Joel Casas va fer un set en blanc a en Pedro Alcazar (4-0), Jonathan Leal va necessitar la partida bona per a doblegar a un recuperat Jordi Gertrudix (4-3).

Jose Antonio Gonzalez després d’un bon campionat va cedir la última amb un inspirat i concentrat Jonathan Gonzalez (4-3), Jaume Sabaté només va poder guanyar un frame amb el gran campió Lluis Cubero (4-1). David Ureña va desbancar a en Marc Bros amb un marcador més clar que les partides (4-1). Nacho Schmit seguia desbrossant el camí, aquest cop va ser el seu company de club Ruben Diaz qui el va patir (4-0). El quadrant el tancaven en Ruben Garcia que amb molta paciència va anar desgranant les partides amb en Joan Naspleda (4-1).

A quarts de final Sergio Mas va resoldre el derby rubinenc al seu favor amb un resultat contundent vers en Joel Casas (5-1), Jonathan Gonzalez va continuar amb tota la calma acabant partides i trobant-se a gust amb en Jonathan Leal (5-2). Set en blanc per a Cubero en el partit que enfrontava els dos darrers campions de la competició, sense arribar a fer un joc excels però amb dues tacades va despatxar els quarts de final vers David Ureña, més entrenat amb el minipimer que amb el tac darrerament gràcies a la seva recent paternitat (5-0). Ruben Garcia estava fent un campionat molt seriós fins aquí, no va poder fer front a qui citat amb la història, acabaria enduent-se la competició. Nacho Schmit és un prodigi de concentració, res el distreu quan juga i malgrat tastar per primer cop les taules Sam de les finals anota mentalment tota característica que es troba per a millorar-la en el següent tret, un rectangle, unes boles, dos tacs i un artista (5-1) pel de Puerto Madryn a quarts.

Les semifinals es van disputar amb timing d’un minut i àrbitre com és tradició, Laura Castelló i Helena Martí es van repartir l’arbitratge. La primera semifinal va ser entre Jonathan Gonzalez i Sergio Mas, finalment la major experiència d’en Sergio va decantar la balança, tot i això en Jonathan va fer un gran campionat, concentrat i més còmode sobre la taula que el seu rival va semblar en varis moments que podia disputar la final però petits detalls el van penalitzar.

Sergio Mas es mou com peix a l’aigua amb una taula de billar al davant i cent persones mirant-lo, campió del mon el 2008, té benzina per estona com demostra sempre que apareix (5-1). De la segona semifinal sortiria el campió de la competició, d’una banda un altre campió del mon al 2008, quatre finals en cinc Lligues Individuals i tres retrats de campió, Lluis Cubero semblava caminar cap al seu quart títol amb la mateixa facilitat amb que acaba una taula oberta, però el destí és farcit de sorpreses.

Tac de 11mm per a la sortida i de 9’5mm per la resta, perfectament equipat per tacs Castelló es plantava davant la taula Nacho Schmit, una sorpresa per a qui no el coneixia, cap sorpresa pels que l’han patit en una taula d’americà. Amb només 26 anys en Nacho ja sap què és jugar Eurotours, jugar a La Vegas i no li importa canviar de modalitat si convé. Les semis van humanitzar Cubero, acostumat a fer el que li van fer a ell, aprofitant cada oportunitat per a puntuar i aprofitant també les sortides seques del seu rival Nacho Schmit es va fer amb l’enfrontament amb sobrietat (5-2).

La final va enfrontar doncs en Sergio Mas amb en Nacho Schmit, després de l’entrada dels finalistes a la sala entre ovacions i les salutacions pertinents va arbitrar la final Helena Martí. En Nacho va colpejar primer amb les dues primeres partides, quan semblava que ja tot feia baixada pel de Mollet va aparèixer en Sergio per a empatar el marcador, hi havia final, o això semblava perquè d’aquí fins el desenllaç totes van caure del mateix costat (6-2). En Sergio haurà d’esperar per a assaborir el triomf en aquesta competició, que li deu més que el dibuix amb carbonet que li farà en Jesús Led, caldrà també que analitzi el que li ha faltat per a passar del blanc i negre a l’oli en un llenç, pot fer-ho i ho farà.

En Nacho ja no podrà ser una sorpresa mai més en una taula de Blackball, va passar de ser el més inexpert en aquestes taules dissabte, mai hi havia jugat, a endur-se la competició diumenge de forma sòlida i brillant. Una mentalitat de ferro, una habilitat cultivada amb els anys, una concentració en el joc impressionant, podrien disparar-li mentre tira i no el farien fallar. Uneix per sempre més el seu nom a l’exclusiu club dels guanyadors on només hi son Aram Bernaus i Lluís Cubero amb tres títols i David Pérez i David Ureña amb un. Deu ampolles d’aigua i una Coca Cola va necessitar per a ser inmortalitzat en un retrat que haurà de captar la seva força, mirada d’assassí en sèrie de boles i prestacions de jugador professional, el campió silent.

Fotografies de Anna Domènech.

Agraïments:

Moltes gràcies a tots els que heu ajudat a fer d’aquestes finals quelcom especial, gràcies a en Josep Maria Vidal, Xavi Duch, Eloy Alonso, Cristina Perdiguero, Nil Marminyà, Jordi Pérez, Paul Keenan, Andreu Jam, Xesco Olmos, Laura Castelló, Toni Garcia Rodriguez, Joan Montllor, Isma Rodriguez, Anna Domènech, Pedro i Pere Alcazar, Vicens i Julia Escobairó, Helena Martí, Andy Hugues, Paco Macias, Marc Bros, Oriol Ortega i altres que em deixo, disculpeu.

Molt especialment pel seu compromís, habilitats i professionalitat a en Xavi Aguilar, Aram Bernaus i Jesús Led, un plaer fer camí amb vosaltres, gràcies.

I òbviament a tots els jugadors i jugadores per participar-hi, gràcies a tots, l’any vinent mirarem de fer-ho millor i com sempre hi posarem molt d’amor.