Les finals es van celebrar en el local de l’Espanyol i malgrat no haver pogut tenir el desplegament tecnològic d’altres cops van ser unes finals molts especials i amb molta calidesa i encant, va acabar guanyant el que s’ho està enduent tot últimament Lluís Cubero enfront d’un Aram Bernaus que segueix fent història en la competició al disputar la seva cinquena final de sis oportunitats, però més enllà dels guanyadors hi van passar moltes més coses, aquí en tens una breu repassada.

Dissabte

Ja saltaven guspires i la bomba del sorteig va emparellar a un motivadíssim David Palencia, nou divisió d’honor amb tot un campió del món com Roman Temporal, en Roman va entrar una mica tou i en David ho va aprofitar per a descavalcar-lo de les finals, també el jove jugador de Rubí Roberto Melero va mostrar la seva bona progressió guanyant a en Àlex Lleonart i un sorprenent Ramón Vílchez fent lo propi vers en Jose Manuel Vargas, jugador de la vella escola que va pagar els nervis d’una llarga inactivitat. També sorprenent per la rapidesa va ser el triomf per 3-0 d’en Daniel Font vers en Jose Antonio González, i d’un jugador fins ara desconegut però amb molt d’ofici com en Daniel Soler portant al seu terreny a en Gerard Castro fins a guanyar-lo. La campiona de Catalunya Laura Castelló va fer bones partides per a doblegar a en Xavi Aguilar de Lleida i en Gustau Garcia va fer un enfrontament rodó per a vèncer a en Xavi Gonzalez, aquest va ser un dels enfrontaments més complerts i de poder a poder del dissabte.

El clímax va arribar però a la taula A en el darrer enfrontament del dia on un jugador amb molta tradició en la competició com en Àlex Cebollero s’enfrontava al jugador més jove que mai ha participat a les finals, en Àxel Aliaño de només 12 anys va sorprendre a tots arribant a forçar la partida de desempat, ja en la partida bona va acabar amb una seqüència de les tres últimes boles de color i la negra, com es diu en aquests casos l’estadi es va enfonsar i l’aplaudiment va durar un parell de minuts, cal valorar també l’actitud impecable de l’Àlex Cebollero que després d’una derrota dolorosa no va posar cap tipus d’excusa i va animar al seu jove rival d’una manera extraordinària, d’això se’n diu saber estar i és propi d’un gran jugador de billar.

Diumenge

Ja amb només 32 jugadors van destacar en el camí cap a semifinals un altre debutant en la competició, que no en el joc com l’Esteve Dot que va cedir finalment amb en Francesc Cabanillas a vuitens, també en Daniel Soler altre cop fins a perdre amb en David Palencia, que també acabaria perdent per molt poc a quarts vers l’Aram Bernaus després de fer un campionat molt seriós. El petit Àxel va estar a punt de derrotar a en Joan Montllor però va fallar la negra en la partida definitiva, cal mimar a aquest jugador que té un talent obvi, la genètica hi ha fet molt i ara cal que l’experiència l’enriqueixi, sense pressa.

A quarts de final van caure en Joan Gasques vers David Pérez, Palència vers Bernaus, David

Ureña vers Cubero i Eloy Alonso amb en Cabanillas, l’Eloy va estar molt centrat durant tota la competició però li va faltar un plus en el seu darrer enfrontament.

La primera semifinal entre David Pérez i Aram Bernaus ja amb timing i arbitrada per en Xavi Aguilar va ser menys disputada del que es preveia, en David hi va arribar havent cedit una sola partida en tot el campionat, l’Aram però va demostrar perquè mitja sala estava decorada amb els seus retrats i es va imposar (5-1).

La segona semifinal arbitrada per la Laura Castelló enfrontava al vigent campió Lluís Cubero amb la revelació de les finals Francesc Cabanillas, provinent de Tarragona i jugador de billar americà desde fa molts anys, en Francesc li ha agafat gust a la bola petita i es va obrir camí en un quadrant ple d’entrebancs fins a semifinals, en Cubero però havia posat velocitat de creuer cap al seu tercer títol consecutiu i va demostrar, com ho fa gairebé sempre, el perquè és el millor jugador de l’actualitat (5-2).

La final va ser arbitrada per la Helena Martí per segon any consecutiu i va enfrontar a en Cubero, campió de les dues edicions precedents amb en Bernaus que l’ha guanyat en tres ocasions, després d’unes primeres partides de tanteig, en Cubero va anar sumant punts fruit de cada errada de l’Aram, que potser va jugar una mica precipitadament i no aconseguia portar les partides a bon port, és molt difícil tombar a un jugador que tot i renunciar a amagar-se sap molt bé on deixa la blanca en cada moment per si de cas falla, amb taula oberta no va fallar res i així va anar desgranant les partides fins a assolir el resultat final de 6-1. Caldrà veure en els següents anys qui desempata la igualada a tres que porten els dos finalistes, la feinada ara és d’en Jesús Led que ja no sabrà com retratar a en Cubero per tercer any consecutiu.

El sorteig del tac va somriure a en Raul Méndez, la de la taquera a en Jose Antonio González i el super tac amb funda a en Juan Bellido de Rubí, abans de lliurar els trofeus es va agrair la col·laboració d’una trentena llarga de persones que han prestat el seu temps, habilitats i esforç a crear molt bons records en tots els que hi van participar, l’any que ve en farem més.