Després d’un feixuc viatge fins a Swatziland, els nostres campions vàren gaudir de dos dies de preparació abans de començar la competició, aquesta va començar en format de lliga entre tots els països participants, Catalunya va imposar-se a les següents seleccions: Irlanda, Tanzània, Anglaterra, Illa de Reunión, Malawi, Swaziland, Reunión Arebas, Sud-Àfrica i Nigèria. Els quatre primers classificats assoliren les semifinals que emparellaren Catalunya-Irlanda i Anglaterra-Sud-Àfrica, autèntica favorita a priori per endur-se el títol en joc.
La semifinal vers Irlanda va ser de patiment, malgrat haver-los derrotat en la fase prèvia, aquest era el moment clau de la competició, el marcador va estar molt igualat en tot moment fins a arribar a les dues darreres partides amb avantatge per a Irlanda (12-11), aquests van ser moments d’angoixa, doncs per a passar a la final calía guanyar ambdues partides. En Quim Reyes va jugar amb molt d’ofici per a derrotar a en Trevor Glass, (12-12) i en Roman Temporal va “netejar” la taula amb molta sang freda en la primera oportunitat que li va donar el millor jugador irlandès, David Carrie. El malson irlandès havia acabat i els nostres jugadors ho vàren celebrar com si ja fossin campions.
Però encara no ho eren, l’altre semifinal va ser dominada i vençuda per la potent esquadra Sud-Africana, favorita al títol pel seu gran joc i pel fet de jugar a casa.
La final es va jugar el dia següent (23 d’agost) a les 9h del matí, els jugadors catalans estaven súper-motivats i amb la lliçó apresa del dia anterior, calia jugar amb tranquil·litat, intensitat i sense donar opció d’entrar en joc al rival.
Dit i fet, després de començar perdent (0-2), els nostres jugadors van posar fil a l’agulla per anar cosint, de manera brillant, una final per a emmarcar, que ha situat al nostre païs dins el restringit grup de potències mundials en billar anglès.
Tots els jugadors van excel·lir amb el seu joc, val a dir que durant la final (13-7), es vàren produïr un 37% de partides de tacada, una final de primer nivell mundial.
Tres dels nostres jugadors van encapçalar la classificació individual jugant per equips: Joan Marminyà 1er, Roman Temporal 2on, tercer i quart els campió i sots-campió mundials de Sud-Àfrica Wetsi Morake i Yulan Govender, i en cinquè lloc el campió de Catalunya Lluís Cubero.
Catalunya també es va endur el campionat del món de Speed-Pool, una divertida competició per equips on cal jugar molt ràpid per a guanyar, els nostres nois van acabar les seves respectives partides en un temps de 6m:52s, tres segons menys que la sots-campiona Anglaterra.
La tornada de l’expedició va ser pesada, però va tenir un punt final inoblidable a l’arribar a l’aeroport de Girona, on una vintena llarga de companys billaristes esperaven als campions del món per a celebrar plegats l’èxit obtingut.
L’èxit de la selecció catalana és compartit per tot el col·lectiu de jugadors, cal destacar també el paper jugat per en Joan Gasques, president d’Abacat i mànager de la expedició i de Ester Pujol, delegada en relacions internacionals d’Abacat que acompanyaren i es feren càrrec de tota la logística inherent.
L’associació Abacat és un referent mundial a nivell d’organització, composada per jugadors, assembleària i participativa, destina tot el seu pressupost a classificar i enviar els nostres millors jugadors als events internacionals de primer nivell.
A finals de més parteixen cap a Illa de Man els primers jugadors classificats en categoria júnior, sénior i noies, esperem que continuï la ratxa.
Per a més informació sobre Abacat i per a consultar el diari de l’event consulteu la pàgina web:
www.abacat.org
SIYABONGA MAKULU... (moltes gràcies a tots i a totes en llengua zulú)
